Existeixen tres models d’infraestructures de telecomunicacions, a més de la ràdio, que permeten que imatges, vídeo, àudio i Internet arribin fins a les llars: satèl.lit, fibra òptica i cable (de coure: el dit cable de parells trenats, que arriba fins als terminals de telèfon de les llars). De moment tots tres conviuen, i el sector augura que en el futur també es mantindrà l’oferta tecnològica plural.
El cable per fer arribar l’Internet.
Pel que fa a Internet, tant la Generalitat de Catalunya com el Govern de les Illes Balears (la Generalitat Valenciana no ha facilitat dades) han apostat per la banda ampla, amb l’ADSL com a tecnologia d’accés que aprofita el fil de coure de la línia telefònica. Les dades ho confirmen. Actualment, el 75,1% dels nuclis de població catalans tenen accés a la banda ampla, segons la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya. A les Illes, hi té accés el 95,18% de la població, segons la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear, que depèn de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació.
La banda ampla, però, presenta dos problemes, o reptes segons com es miri. El primer, de caràcter social, és garantir que arribi homogèniament al conjunt de la població, que no hi hagi el que s’anomenen zones fosques. La preocupació està justificada, segons explica Mercè Díez, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “La distribució de les xarxes no és homogènia a tot Catalunya, sinó que hi ha desequilibris territorials en les infraestructures de banda ampla, que són les que poden donar unes condicions acceptables per accedir al conjunt de continguts d’Internet”.
